[…] “Un quadre qualsevol de Carlos Mascaró, davant qualsevol sensibilitat, emana serenitat i descans. Produeix ganes d’asseure’s davant ell com si d’una finestra es tractés, i contemplar-lo minuciosament. Amb la mateixa minuciositat amb què ell va ser pintat. Amb la mateixa serenitat amb la que va ser fet i que transmet. I llavors, respectar-lo. I llavors, estimar-lo…

En molt poques ocasions es pot dir, sense mentir, un elogi com aquest.”

 Antonio Gala